socaqui.cat ara a Pau de Sert

Els ultims mesos s'ha anat sentint parlar de les vegueries, una nova organització territorial pel prinipat de Catalunya. La veritat és que les discusions que es poden copsar dels polítics se centren en el partidisme del grups parlamentaris. Cadascun amb el seu bulldog de torn (Felip Puig, José Zaragoza, Camacho, Jordi Cañas,...) es tiren els plats pel cap. Quin aborriment.

Demà dilluns 1 de febrer un munt de sales de cinema fan vaga per protestar per la futura llei del cinema de Catalunya. La llei parla de moltíssimes coses, la majoria de les quals no fan cap mena de refrencia a les qüotes que els pobres propietaris de sala no paren de fer referència.

L'article de la polèmica és el 18, que marca un 50% de copies en català. Però no badem, només d'aquelles películes que se'n distribueixin més de 15 copies. Les altres no cal.

Com a tots els pobles de la Garrotxa el Sí s'ha imposat a Santa Pau. Aquestes han estat les dades de l'escrutini final:

Després d'unes quantes setmanes de reunions, preparacions i activitats diverses a Santa Pau ho tenim gairebé tot enllestit per a la celebració del referendum.

El 13 de desembre serà la festa de la democràcia. Aquella frase retòrica, repetida fins l'aborriment, que ha caracterítzat les celebracions electorals anteriors no es corresponia amb la realitat. Ha estat en aquesta iniciativa que realment la gent s'ha interessat i ha treballat per intentar fer allò que els governans no s'atreveixen: preguntar a la població catalana si vol la independència o no.

També poden sortir friquis demanant coses estranyes, però és que la pregunta només pot ser una. Que si federació plurinacional, que si autonomia, que ... Al final es redueix a ser espanyols o ser catalans, i punt! perquè les solucions intermitges allarguen el problema, que és la relació amb espanya. Qualsevol opció intermitja portada correctament a la pràctica implicaria la pedagogia amb espanya que s'ha demostrat impossible.

Fa dies que dono voltes a la importància que tenen els fets simbòlics. Fa tants dies com els dies que han passat des del referèndum celebrat a Arenys de Munt.

De vegades tenim interioritzat una mena de sentiment de culpabilitat o de vergona quan es realitza un gest.

Inicialment la consulta d'Arenys de Munt no hauria portat tanta cua si no fos per Falange que es va mobilitzar per impedir-ho. Falange són els de primera línia, però en realitat fan la feina bruta al PSOE, PP i companyia.

Així doncs, tenim una consulta promoguda per una entitat privada combatuda per tots els mitjans per la carverna espanyolista. I quan dic tots els mitjans vol dir tots. De moment només falta per materialitzar la violència, però la pressió, i l'amenaça ja s'han exercit en diverses formes.

Després d'un mes d'inactivitat, el domini torna a estr en funcionament. Resulta que la dedicació gairebé exclusiva a la UOC em va fer oblidar que havia de renovar el domini. Quan me'n vaig adonar em donaven l'oportunitat de pagar 100€ per recuperar-lo.

Tossut si, però ase no. Així que m'he esperat el mes de rigor i l'he pogut comprar de nou a un preu de català, és a dir, 3 vegades més car que gairebé qualsevol altre domini.

Ahir va fer un any que en Miquel, el meu pare, ens va deixar; se'n va anar de vacances que diuen. Vaig estar pensant d'escriure alguna cosa i, tot i les moltes coses que em passaven pel cap, no vaig ser capaç. També per falta de temps, i no per culpa del Barça.

Un parell d'apunts enrera comentava la meva empipada arrant del fet que La Caixa de pensions (juntament amb d'altres que no m'afecten m'afectaven directament) havia promogut una funació en deferència al Princep espanyol. 

Ho vaig pensar en calent però ho vam parlar tranquil·lament amb la Rita i vam ecidir treure els nostres diners de La Caixa i cancel·lar-ne els comptes i targes. És un inconvenient perquè al nostre poble només hi ha La Caixa i Caixa de Girona.

Veient la contundència de l'actuació policial contra els estudiants anti-bolonya ,'ha entrat una mena de sensació de rabia i impotència. Aquesta colla de gent mossos no sé què es pensen i els seus ensinistradors menys.

Si als estudiants els poden acusar de violents als mossos no en parlem perquè no defensaven a ningú, ni protegien res. Unicament anaven CONTRA els estudiants i periodistes, que ja té conya la cosa.