socaqui.cat ara a Pau de Sert

Es pot pensar que tinc una obsessió amb el tema, però el que té un problema és el nostre poble en general.

Es tracta del doble llenguatge, la mantida i la manipulació d'una part de la classe política. Però si bé la l'acció la produeix la classe política (o part d'aquest) la culpa final i real és de tots nosaltres, del poble en el sentit estricte del terme. No som capaços d'exigir res als que se suposa que ens haurien de portar pel bon camí.

Quin és el camí? Aquesta és la pregunta que es fa molta gent. Sobretot després de l'exercici de responsabilitat i coherència fet per CiU al costat del PP.

Podem posar tants i tants exemples d'aquests pactes: ajuntament de Girona, el de Barcelona, diputació de Barcelona,... Per què continuar? No cal.

Això no vol dir que no hi hagi gent que vota la dreta nacionalista catalana que realment aspiri a una autonomia més important. Fins i tots militants, hi deu haver.

Tenen eleccions espanyoles d'aquí a 4 dies. Està clar que dic TENEN perquè igual que no he votat mai en unes eleccions franceses no ho faré en unes espanyoles.

Normalment quan alguna prsona vol exercir el seu vot és perquè creu que pot ser decisiu i necessari. Es miri com es miri unes eleccions espanyoles no seran mai necessaries ni importants per Catalunya. Per alguns catalans sí, bàsicament pels que es presenten al congrés i al senat espanyols, i als seus partits.

Molt sovint la gent es pregunta què es fa des de la Diputació, en aquest cas la de Girona. I jo ara ja ho sé! Es creen uns càrrecs i es posen uns sous.... (Tret del BOP)

No es pot negar que que Apple ha sabut posicionar-se en el mercat empresarial de manera espectacular.
La primera aportació ha estat la revolució en el mercats dels smartphones amb el seu model iPhone. La segona gran aportació està essent l'iPad, que ha modernitzat espectacularment els primers intents de tablets.

Apple havia estat el gran dominador en empreses de sectors d'arts gràfiques, edició de vídeo, etc. El seu èxit el basàven en dos punts diferents: el disseny dels seus productes i l'arquitectura dels MAC.

Suposo que a molta gent li passa que rep al correu electrònic missatges per mostrar l'adhesió a una causa o rebutjar alguna acció que en cas de ser un país normal no ens passaria.

Moltes vegades aquests correus tenen la procedència en persones que a l'hora d'exercir el seu vot no tenen en compte la defensa que fa el partit al que voten fa sobre aquests temes.

No sé què hi posaré, però a partir d'ara contestaré amb un correu-plantilla dient que si la gent votés pensant en aquests temes això no passaria.

S'accepten propostes...

Les coses es van posant al seu lloc, o tot cau pel seu propi pes,...

Independentment de la crisi, independentment de la ineptitud del tripartit, calia o era necessari el pacte CiU + PP. Ni calia ni era necessari però les afinitats són les que son. De fet, malgrat postures indefinides i inconcretes en els processos de consultes populars per la independència, CiU continua essent el que és.

Felicitat és el que sento, i moltes felicitats és el que desitjo a les persones que integren el projecte de la CUP de Girona. Els que formant-ne part han treballat durant molts anys (no 15 dies!) i als que s'afegiran a partir d'ara.
I dic els que s'afegiran perquè precisament el projecte de la CUP és el que diferencia aquesta formació de les altres. La participació ciutadana serà la base, la nova manera de fer política a l'ajuntament de la ciutat de Girona.

Triplement content. D'una banda es veu recompensada la feina dels amics, coneguts i saludats de la CUP de Girona. De l'altre perquè Girona, la meva ciutat d'origen, esdevé un referent per aquest moviment independentista i d'esquerres. I per últim perquè estic convençut la ciutat i les persones que hi viuen sortiran guanyant amb la CUP a l'ajuntament.

Per fi es veuen recompensats tants anys de feina, de lluita, de posar les bases, de ser el destí d'insults i males maneres per desacreditar el projecte de l'Esquerra Independentista. S'ha demostrat que no es tracta de 4 gats, d'uns radicals (en to despectiu), ni de 4 joves ni res de tot això. Joves si, però no només. De gats no 4, en aquest cas gairebé 3000. Radicals si, però en el sentit de necessitat de canvi; necessitat, convicció i fermesa en el canvi.

Durant molt de temps, massa, semblava que el respecte només se'l podien guanyar els que asseguts a la poltrona, lluïnt càrrec, sou i influència, feien i desfeien d'esquena a qui els votaven. Estic convençut que malgrat les dificultats amb les que es trobarà la CUP, el nou projecte tirarà endavant. És lògic pensar que els de les poltrones, càrrecs i influències percebin això com una mala manera de fer política, i això serà precisament la demostració que es va pel bon camí.

Poca esperança amb les #XXXrevolutions
Va començar l'acampada a la capital d'espanya i per mimetisme es va estendre arreu de l'estat. Em fa pena aquesta necessitat d'imitació, i de vegades de superació, d'algunes persones.

Des del principi que això de la #spanishrevolution que em rellisca força. Primer per lo de spanish, evidentment. I segon perqueè al meu entendre de revolution, rian de rian.

D'aquelles èpoques d'estudiant queden menys coses de les que un voldria recordar. I més si es té en compte que l'esforç invertit sol ser important. Però hi ha un concepte de la física que m'ha quedat perquè és molt il·lustratiu, i fa relació a l'equilibri.

Es tracta de l'equilibri críticament estable. És aquell en el que qualsevol petita acció en l'element en equilibri el pot desequilibrar definitivament.