socaqui.cat ara a Pau de Sert

Doncs tothom aprofita per fugir i fer coses diferents i nosaltres no hem sigut menys! No hem fugit, hem fet el que ens agrada fer i no podem fer mai, per una cosa o una altra: anar a la muntanya.

Teniem pendent d'anar al Taga des de feia temps. És una muntanya que ens agrada i no és molt cansada si fas l'ascenció des de Pardines. Així que amb l'Eudald i la Lídia cap amunt que fa pujada!

[[image:1]]

La segona excursió d'aquests dies ha estat al Bassegoda, un altre mite pendent. Hi havia anat fa molts anys amb en Siset, en Jordi i la Maite si no recordo malament i una altra des d'Albanya amb l'Alcalà (quin fart de caminar!).
La Rita no estava segura d'haver-hi estat però crec que si no recorda aquella interminable pista forestal des de Sadernes fins al coll (amb LL) és que no hi havia anat (perquè mira que té memòria!). Així doncs que altre vegada amb els cunyats cap amunt. Vam tenir prou bon dia perquè al final no ens va pas ploure, però a dalt no les teniem pas totes.

[[image:2]]

El camí es pot arribar a fer pesat però al pla on hi ha Can Gustí de Riu ho compensa tot. Crec que tothom hauria de poder tenir el privilegi de viure, ni que fos uns dies, en un lloc així.

Hem passat uns dies que hem pogut fer aquestes escapadetes que de vegades els caps de setmana normals no et són permeses. I que ho poguem repetir.