Trompetes de la mooooooooooooooort!!!

Si, el diumenge vam anar a buscar bolets. N'hi ha que els cacen, però els de les nostres contrades de moment no tenen una agilitat tant desenvolupada com per haver-los d'anar al darrera.

Piló de trompetes de la mort

Piló de trompetes de la mort

La veritat és que estavem a punt de marxar quan un crit sec, emocionat i del que se li intuïa l'alegradia deia: "trompetes de la moooooort" (Guillem has fet escola!). Era la Rita.

A partir d'aquell moment la Rita no es va treure el somriure de la cara. I és que després, un cop a casa, pesar gairebé 3kg de trompetes de la mort es posa genial.

S'accepten suggeriements per una altra vegada, però aquesta els hem cuit i congelat.

Alguns, no tots perquè els altres els compartirem, com sempre.

Comentaris

No pas!

Estem per comprar els bolets si n'hi ha a cabassos!Bé, a cabassos, el que se'n diu cabassos no, però bé.

buh!

segur que els vau comprar a un d'aquests que estan a la carretera.

Prova, cal eliminar-ho

Encara no sé pas què passa amb els comentarishi ha una publema!

nomes...

nomes puc fer una linea? alaaaaa! que som quasi veins!

simple intent...

despres de l'inten fallit d'ahir a la tarda, intento entrar aquest comentari.no se pas si podr

conillets d'indies

ostres! així que hi cantaven els angels? mira que bé que va tenir uns conillets d'indies tant a la vora de casa! :-P casum l'olla! ja us trobarem a faltar quan siguem a la garrotxa, ja...! però no patiu que ja us portarem delicies de les nostres de tant en tant! una brandada de bacallà de la Rita sempre es posa bé (i de passada tindrem excusa de fer la visita)!

manca de comunicació...

Acabo d'arribar de treballar i com que ahir en Xevi va arribar tard de la reunió i jo m'he aixecat a les 6:00, no en hem vist i he hagut de veure com en Xevi arrufava el nas per que no havia estat informat de que hi havia codonyat i melmelada de castanyes de la Rita a la nevera.Jo si que he esmorzat una llesca de pa amb codonyat. Hi cantaven els àngels.

Quin riure !!!

Veig clarament la fotografia del moment com si higués estat allà mateix. Ric tot sol. :-DUs haig de dir que aquells camagrocs de l'altre dia els vàrem haver de compartir amb uns convidats que teniem a casa (boníiiissims). Vàrem fer una truita que va quedar esplèndida, i l'endemà ens va caure la bronca per que no en vàrem guardar per ell (en Guillem). Va estar tot el dia remugant pel mateix. No el vàrem fer callar ni amb un xiclet. Ara ja tinc les trompetes cuites i a punt per fer un rissotto pel "reietó" de casa.

És veritat, va ser molt divertit

Ara, qualsevol que hagi llegit aquest apunt del blog es pensarà que anavem fent el llondor pel bosc com els caçadors de bolets o una cosa semblant.Res més lluny de la realitat. L'emoció hi va ser però no vam fer cap espectacle.I si, un dia genial.

un dia genial...

totes i tots tenim aquelles dates qe recordem sempre perquè són els dies més feliços de les nostres vides: el primer petó, el dia que vaig deixar de fumar, el dia que em vaig hipotecar... i el dia que vaig descobrir un indret perdut enmig de les gavarres amb 3 kg de trompetes de la moooort!!! ostres, quina il·lusió! a partir d'ara, el 22 d'octubre sempre serà marcat a la meva agenda personal!!!!