socaqui.cat ara a Pau de Sert

Els sous (quins ous!) a les diputacions són d'escàndol i aquí no passa res. Ja fa dies que hi dóno voltes i crec que és la prova més palpable que la nostra no és una societat adormida, sinó que és molt més que això.

Una societat que paga més de 100.000 € a un càrrec públic que el 99% dels ciutadans no sabem què fa és d'imbècils.

A la província de Girona hi ha un senyor d'esquerres (¿?) que cobra més que el president del govern espanyol. És normal això? Que una persona que ningú coneix, que ningú sap què fa extactament i que per lògica política té menys responsabilitat que un cap del govern cobri 98.000€? Doncs jo crec que no.

Però tal i com apareix a un article de elpais no és pas l'únic. Els gironins som generosos però n'hi ha que ens superen. Al primer lloc delrànquing hi ha els de província de Barcelona que li paguen al seu president 144.000€, que sumats als que cobra d'alcalde de 87.000€ ens n'anem a un sou de 230.000€ anuals.

Però hi ha barruts que encara superen els catalans, molt aconsellable el resumq ue es fa a elpais.

Crec que la gent que els paguem el sou tenim dret a saber què fan. Quantes hores treballen, com la immensa majoria de la gent que va a la feina i fitxa a l'entrada i la sortida.

Per això crec que estaria bé que els perseguíssim, en el bon sentit de la paraula. Fa un temps es van posar de moda els cobradors del frac, que perseguien i ridiculitzaven als morosos. S'hauriend e perseguir en aquest sentit, en el de l'exigència d'una feina, que suposant que estés ben feta caldria valorar si s'ajusta al sou.

Senyor Vilert, vull que m'apugin el sou un 42%, com a vostè, què he de fer?