socaqui.cat ara a Pau de Sert

Per més vegades que m'hi trobo no m'acabo d'acostumar a les signatures del correu electrònic, i a la funcionalitat que algunes persones hi volen donar.

El disclaimer o comentari final que fa referència a la privacitat és molt gràciós. En molts casos en comptes d'un comentari sembla una amenaça. De què serveix posar un que no llegeixis el correu si tu no ets el destinatari just al final del correu, quan molt provablement ja t'ho has llegit tot?

Un altre comentari és el que fa referència a la necessitat d'imprimir el correu en defensa del medi ambient. Segurament les persones que solen imprimir els correus electrònics gairebé per sistema llegeixen el comentari en un paper.

Però a més de tot això hi ha una altra cosa que no entenc a les signatures digitals: es tracte del format de la signatura. De per si, el correu electrònic ja identifica el remitent, però trobo correcte que al final de correu s'afegeixi informació adicional. En aquest cas una pàgina web, el telèfon, el fax és informació adicional que pot ser útil.

La pregunta és: per què cal posar el nom en negreta? i el nom de l'empresa de color vermell i amb lletres grosses? Per no parlar d'un logotip corporatiu que sovint està totalment deformat. Normalment l'argument és que queda més bé, però la veritat és que no hi ha cosa més horrorosa a la visat que una signatura d'aquest tipus. Amb l'afegit que el correu electrònic sol ocupar el doble del que ocuparia el missatge amb text normal. Això és perquè el missatge s'envia en text pla i en format HTML.

Es pot entendre que un mailing corporatiu en el que s'ha de donar bona imatge als clients i, sobretot, als possibles clients s'enviï en un format definit per un llibre d'estil que ja tenen les empreses, però ni molt menys totes les comunicacions internes i externes.

Bé, és una reflexió que volia compartir amb qui llegeixi aquest blog. (eoeo, hi ha algú?)