socaqui.cat ara a Pau de Sert

El master de Programari Lliure de la UOC que estic fent ja està a la fase final. Em queda el treball i una assignatura. Això vol dir que aviat tindré més temps per a fer altres coses!

Reconec que en una primera etapa de la meva introducció al programari lliure (d'ara en endavant PL) vaig patir el síndrome de l'evangelitzador. Consisteix en intentar fer partícep de l'alegria que sents de descobrir un sistema operatiu que pot servir per a controlar un ordinador. Fins llavors les meves experiències (com la de moltes altres persones) amb el windows m'havien ensenyat que el sistema operatiu servia per a controlar els nervis de l'usuari, o millor dit, descontrolar-los.

Per tant, familiars, amics i coneguts havien de poder tastar les bondats del sistema lliure per execel·lència, el GNU/Linux en les seves diverses variants. Això podia incloure a gent que li importava ben poc que hi hagués un sistema operatiu lliure, al que es podia accedir de forma universal, que tenia una fiabilitat molt alta. Per quin motiu? Doncs per impossibilitat d'instal·lar segons quins jocs, impossibilitat d'utilitzar totes les característiques de segons quins dispositius, una nova nomenclatura d'aquests dispositius, etc.

Cada començament d'any en entorns informàtics i especialment del PL es fan la pregunta: serà aquest any l'any del Linux a l'escriptori? I la veritat és que la pregunta s'ha convertiti en retòrica, i any rere any es demostra que la previsió no es compleix. I crec jo que no es complirà mai.

Comencem per el cas de l'usuari domèstic. Quina necessitat té d'aprendre un nou sistema operatiu? Cap, ja que aconseguir un Windows XP encara que sigui pirata és molt senzill. I més quan canviar de sistema pot implicar tots, o alguns, dels inconvenients exposats anteriorment no el fa un canvi interessant.

A l'empresa la situació està molt relacionada, ja que s'hereden els vicis adquirits en la utilització de la informàtica a nivell d'usuari domèstic. Els usuaris són incapaços de canviar, no de sistema operatiu, sinó fins i tot de programa Ofimàtic, de retoc d'imatge, etc. De navegador o client de correu és més senzill però també costa. La primera pregunta que es fan els usuaris és: per què? Per què hauria d'aprendre a fer anar el Gimp si ja sé fer anar el Photoshop? A més un conegut que és dissenyador gràfic m'ha dit que és molt millor. Tant se val que es faci servir un 0,5% de les possibilitats de l'aplicació. Igual passa amb els paquets ofimàtics, per què treure el Microsoft Office de tota la vida i posar-hi un OpenOffice 3? Si hi ha moltes coses que no es poden fer! (primera afirmació d'oposició). No és així. És possible que hi hagi coses que no es poden fer, però moltes altres es poden fer d'una altra manera.

Amb tota aquesta oposició a la substitució de programari tradicional per un de lliure (ja deixant a banda tot el sistema operatiu) és impossible que les prediccions de nou any es compleixin. El diferencial econòmic no és important en l'elecció. Hi ha molta gent que el programari privatiu també el veu com a gratuit (Emule's rulez!). Per tant, el PL en aquest aspecte no té cap avantatge. L'altre es que els usuaris han de tornar a aprendre i quan això és per obligació o per una variable "externa" a la seva voluntat és impossible.

La utilització de GNU/Linux cal entendre-la com una necessitat de l'usuari/empresa. Per exemple, per què una empresa ha de gastar-se 600€ en un Microsoft Exchange  si pot fer el mateix i segurament molt més amb un sistema basat en Postfix, Courier o Dovecot, Spamassassin i ClamAV, a un preu molt menor i amb la llibertat que ofereix el PL? És evident que GNU/Linux creixerà molt, però en situacions molt concretes i dubto que mai directament com a sistema per a l'usuari final.

Les persones que utilitzem el programari lliure, ho fem per molts i diversos motius. Jo per exemple per la seguretat que em dóna el fet que sigui lliure: puc estar segur que el programa fa el que diu i no altres coses. Perquè en moltes ocasions és gratuit o molt barat si es dedica una mica de temps a aprendre. Perquè és una manera de participar en un canvi, en la revolució de la manera d'entendre el desenvolupament del programari. Perquè realment em dóna moltes facilitats en quan a documentació, i suport. Perquè, sobretot i en definitiva, s'adapta a les meves necessitats.

Les persones que creuen que piratejar un programa X per a poder fer retoc fotografic contribueixen a alguna cosa no s'equivoquen. Estan ajudant a mantenir aquell programa o aquell sistema operatiu de forma domininant al mercat. Les persones que no els interessa per a res aprendre, no canviaran mai a programari lliure. Les persones que per necessitats no poden passar-se a programari lliure no es passaran mai, per més evangelitzadors que es trobin.

En resum, que tothom faci servir el que les necessitats i els principis li marquin.