El futur del programari lliure

El master de Programari Lliure de la UOC que estic fent ja està a la fase final. Em queda el treball i una assignatura. Això vol dir que aviat tindré més temps per a fer altres coses!

Reconec que en una primera etapa de la meva introducció al programari lliure (d'ara en endavant PL) vaig patir el síndrome de l'evangelitzador. Consisteix en intentar fer partícep de l'alegria que sents de descobrir un sistema operatiu que pot servir per a controlar un ordinador. Fins llavors les meves experiències (com la de moltes altres persones) amb el windows m'havien ensenyat que el sistema operatiu servia per a controlar els nervis de l'usuari, o millor dit, descontrolar-los.

Per tant, familiars, amics i coneguts havien de poder tastar les bondats del sistema lliure per execel·lència, el GNU/Linux en les seves diverses variants. Això podia incloure a gent que li importava ben poc que hi hagués un sistema operatiu lliure, al que es podia accedir de forma universal, que tenia una fiabilitat molt alta. Per quin motiu? Doncs per impossibilitat d'instal·lar segons quins jocs, impossibilitat d'utilitzar totes les característiques de segons quins dispositius, una nova nomenclatura d'aquests dispositius, etc.

Cada començament d'any en entorns informàtics i especialment del PL es fan la pregunta: serà aquest any l'any del Linux a l'escriptori? I la veritat és que la pregunta s'ha convertiti en retòrica, i any rere any es demostra que la previsió no es compleix. I crec jo que no es complirà mai.

Comencem per el cas de l'usuari domèstic. Quina necessitat té d'aprendre un nou sistema operatiu? Cap, ja que aconseguir un Windows XP encara que sigui pirata és molt senzill. I més quan canviar de sistema pot implicar tots, o alguns, dels inconvenients exposats anteriorment no el fa un canvi interessant.

A l'empresa la situació està molt relacionada, ja que s'hereden els vicis adquirits en la utilització de la informàtica a nivell d'usuari domèstic. Els usuaris són incapaços de canviar, no de sistema operatiu, sinó fins i tot de programa Ofimàtic, de retoc d'imatge, etc. De navegador o client de correu és més senzill però també costa. La primera pregunta que es fan els usuaris és: per què? Per què hauria d'aprendre a fer anar el Gimp si ja sé fer anar el Photoshop? A més un conegut que és dissenyador gràfic m'ha dit que és molt millor. Tant se val que es faci servir un 0,5% de les possibilitats de l'aplicació. Igual passa amb els paquets ofimàtics, per què treure el Microsoft Office de tota la vida i posar-hi un OpenOffice 3? Si hi ha moltes coses que no es poden fer! (primera afirmació d'oposició). No és així. És possible que hi hagi coses que no es poden fer, però moltes altres es poden fer d'una altra manera.

Amb tota aquesta oposició a la substitució de programari tradicional per un de lliure (ja deixant a banda tot el sistema operatiu) és impossible que les prediccions de nou any es compleixin. El diferencial econòmic no és important en l'elecció. Hi ha molta gent que el programari privatiu també el veu com a gratuit (Emule's rulez!). Per tant, el PL en aquest aspecte no té cap avantatge. L'altre es que els usuaris han de tornar a aprendre i quan això és per obligació o per una variable "externa" a la seva voluntat és impossible.

La utilització de GNU/Linux cal entendre-la com una necessitat de l'usuari/empresa. Per exemple, per què una empresa ha de gastar-se 600€ en un Microsoft Exchange  si pot fer el mateix i segurament molt més amb un sistema basat en Postfix, Courier o Dovecot, Spamassassin i ClamAV, a un preu molt menor i amb la llibertat que ofereix el PL? És evident que GNU/Linux creixerà molt, però en situacions molt concretes i dubto que mai directament com a sistema per a l'usuari final.

Les persones que utilitzem el programari lliure, ho fem per molts i diversos motius. Jo per exemple per la seguretat que em dóna el fet que sigui lliure: puc estar segur que el programa fa el que diu i no altres coses. Perquè en moltes ocasions és gratuit o molt barat si es dedica una mica de temps a aprendre. Perquè és una manera de participar en un canvi, en la revolució de la manera d'entendre el desenvolupament del programari. Perquè realment em dóna moltes facilitats en quan a documentació, i suport. Perquè, sobretot i en definitiva, s'adapta a les meves necessitats.

Les persones que creuen que piratejar un programa X per a poder fer retoc fotografic contribueixen a alguna cosa no s'equivoquen. Estan ajudant a mantenir aquell programa o aquell sistema operatiu de forma domininant al mercat. Les persones que no els interessa per a res aprendre, no canviaran mai a programari lliure. Les persones que per necessitats no poden passar-se a programari lliure no es passaran mai, per més evangelitzadors que es trobin.

En resum, que tothom faci servir el que les necessitats i els principis li marquin.

Comentaris

i mac OS on queda? Al cap i a

i mac OS on queda? Al cap i a la fi a un usuari domèstic només li interessa fer el que es proposa sense trencar-s'hi gaire el cap. Fa molt que no faig servir linux, pero a cas arrossegar un programa fins a "aplicacions" no és molt més intuitiu que fer un apt-get (o la seva variant gràfica)?

Cas "vull aprendre": Ma germana no em demana el msn sinó un programa per xatejar, en el seu cas com que estava preparada "per tot" a l'hora del canvi, tan li fa utilitzar el programa de sempre com el seu homòleg lliure.

Cas "ment tancada": El cas contrari és el del meu pare, que s'enganya pensant que com que sap fer servir el mateix programa per windows el sabrà fer anar en OS X i em demana el mateix per OS X. És curiós perque cada dia es lamenta d'haver de fer servir OS X perque no sap fer les coses i me les ha de demanar, la meva sorpresa ve quan li pregunto com ho feia amb windows i tampoc ho sap fer, la diferència és que quan fa servir win s'escarrassa per esbrinar com fer les coses i quan fa servir OS X li surt mes a compte queixar-se i preguntar. (el que demostra que amb només les ganes d'aprendre ho tindria tot fet!)

Amb tot això vull venir a dir que realment a l'usuari domèstic (domèstic eeh!) l'eina que faci servir li ha de ser igual, si el nivell d'usabilitat del programa és el mateix o millor que el privatiu. En el cas que compleixi això; endavant el PL!
I l'usabilitat és quasi el factor més important per l'usuari normal perque: facilita l'aprenentatge, i ajuda a centrar-te en el que vols fer i no en com ho has de fer.

Quan millorin aquest aspecte, serà l'any de linux a l'escriptori i l'usuari vull aprendre, canviarà a linux, i l'usuari ment tancada en un principi es negarà pero després es veurà forçat per la massa a fer servir linux. La resta d'usuàris ( els de la teva espècie ;) ) ja fan servir Linux.

Salut!

Els usuaris de OSX ja han fet

Els usuaris de OSX ja han fet un canvi. I si l'han fet ha estat per al potència en màrqueting de la Poma i en que és un sistema realment estable.

El com comentes de la facilitat d'utilitzar OS X et dono la raó parcialment. Arrossegar un programa a aplicacions és molt senzill però conceptualment és estrany. Això a un usuari windows (i linux) li xoca al començament. Però no tot és això. De vegades, potser per desconeixement, m'he trobat havent d'anar a la consola en un OSX perquè era incapaç d'eliminar un arxiu. En definitiva, que de vegades sembla que el que fas servir son programes, i no és així. Hi ha moltes altres coses en un ordinador que el programa de torn.

Linux no serà mai un sistema operatiu (jo crec que com a mínim a mitjà termini) perquè l'usuari domèstic necessita coses que avui per avui només hi són per windows, i en alguns casos per OSx. Fa gràcia el cas dels drivers  l'impresora, per exemple. El 90% de les que es venen estan suportades per linux, en canvi a la caixa no hi ha cap
referència.

No crec que Linux sigui més complicat que qualsevol altre sistema operatiu. És diferent i requereix un aprenentatge. Igual que OSx. OSX, a part de tenir una empresa comercialment potent com és apple, és un sistema de pagament, que permet certificar aplicacions per el seu sistema, suport oficial per a drivers en dispositius. Les empreses que
comercialitzen Linux (Redhat, Novell,...) Tenen un mercat encara molt destinat a servidors.

Ara em ve al cap que

Ara em ve al cap que precisament avui em demanaven el número de sèrie del programa aquest de retoc fotogràfic tant famós com privatiu, i no em creien quan deia que no el trobava -jo que ja veia, les lamentacions a la punta de la llèngua- i he contestat que tot i que no ho sembli lo normal és pagar el programa i aquesta via segur que funciona! -llàstima que aquesta excusa, amb l'accés que hi ha avui dia a les drogues toves com els cracks i serials (si... estic parlant d'informàtica) no val i em tocarà rebuscar més i més en aquests suburbis de l'internet en comptes d'entrar a www.gimp.org i tenir-ho solucionat-.

Sempre et quedarà l'opció

Sempre et quedarà l'opció gimpshop:http://ca.wikipedia.org/wiki/GIMPshop