socaqui.cat ara a Pau de Sert

Demà dilluns 1 de febrer un munt de sales de cinema fan vaga per protestar per la futura llei del cinema de Catalunya. La llei parla de moltíssimes coses, la majoria de les quals no fan cap mena de refrencia a les qüotes que els pobres propietaris de sala no paren de fer referència.

L'article de la polèmica és el 18, que marca un 50% de copies en català. Però no badem, només d'aquelles películes que se'n distribueixin més de 15 copies. Les altres no cal.

Jo penso que ja era hora que es fes una llei que regulés aquest aspecta de la nostra vida quotidiana. Hem assumit veure pell·lícules en espanyol al cinema, de la mateixa manera que hem assumit coses que en un país normal serien impensables.

És cert que en molts països es potencia la versió original subtitulada, i pel futur que ens espera crec que és bo que la gent tingui fluidesa, però això hauria de començar en l'educació primària i potser encara estem lluny dels països europeus.

Així doncs, exigir igualtat ens fa dignes i resignar-nos a continuar veient les pel·lícules en espanyol no.  La demagògia de la indústria és barroera, associa català a atur. Lamentable.

Per això no penso anar al cinema a veure cap pel·lícula en castellà fins que no s'apliqui la llei.

Espero no haver-me d'empassar aquestes paraules, que aquests polítics ja ens tenen massa acostumats a claudicar. Encara que en aquest aspecte la llei es podria millorar, és un mínim que cal exigir.

Dia 1 de febrer vaga: I a mi què, feixistes!