socaqui.cat ara a Pau de Sert

Després de la despedida d'en Miquel vam anar tots 6 a Colera: l'Íria, la Sonia, en David, la Dolors, la Rita i Jo. Crec que va ser bo anar-hi de seguida.

El primer matí de ser-hi, la Dolors i jo vam aixecar-nos cap a quarts de set del matí i vam començar a caminar. L'objectiu era molt clar, havíem d'arribar al Castell de Querroig. En realitat son 4 pedres mal posades damunt d'un turonet, però és un lloc simbòlic i entranyable.

Moltes vegades m'he vist obligat a reflexionar, o potser seria millor dir raonar, per què no cal votar el menys dolent. En política hi ha molts mites i un dels que menys m'agrada és el que diu: "si no votes no et quexis".

Amb aquest raonament encara tindria menys autoritat una queixa d'un votant quan el partit que ha votat fa alguna cosa amb la que no s'està d'acord.

Miquelot, d'ençà que vaig escoltar el teu darrer sospir m'han passat moltes coses pel cap. Suposo que és inevitable pensar en totes aquelles coses que en el seu moment ens havíem plantejat de fer. N'hi ha tantes, que me'n deixaré moltes. Anar a la sidreria d'Aldatz, ens ha quedat pendent. Com també fer una sessió d'havaneres amb en Xevi, la Cris i companyia, hauria segut fantàstic.

"Y ahora digan conmigo: Viva el PSC, el Jóse es Guay!"

No penso posar el vídeo de youtube (però si l'enllaç). Ens l'estàvem mirant (la meva consciència i jo) i gairebé que no podem parar de riure. Que bé que vam aprofitar el 9 de març!

Demà farà 15 anys que van assassinar a Guillem Agulló,un jove valencià antifeixista i memebre de Maulets. Encara recordo un dels primers aniversaris, o el seguiment del judici dels seus assassins. Assassins que d'altra banda poden actuar com si no hagués passat res. Tots som iguals davant la llei?

Ara tot justa fa un mes que es van fer eleccions al parlament espanyol. Com ja vag comentar el manteniment de la tranquilitat de la meva consciència passava per davant de qualsevol missatge electoral, per catastrofista que fos.

La vida dels sistemes operatius ha estat curiosa. Inicialment eren, al igual que moltes aplicacions, un producte més de fabricant del maquinari.
En el moment en el que el maquinari va deixar de tenir tanta importància va començar a tenir importància el Sistema Operatiu. En un mercat gairebé destinat a ordinadors de gans empreses dominava Unix i les seves variants. Fins que va arribar Windows.

Darrerament assistim a un bombardeig constant pel tema de l'aigua, i no és per menys. Aquells que van fer bandera de la lluita contra els transvassaments en el passat, avui amaguen, per motius electorals, les noves captacions temporals d'aigua.

Finalment el mòdul imce funciona correctament amb l'editor FCKEditor. Encara no és una verisó estable, de fet l'he descarregat del CVS, però funciona. Em penso que em falta configurar alguna cosa però de moment ja en faig prou per penjar quatre coses.

Darrerament tenia ganes de probar de tocar un instrument d'aquests. La Rita ja es va preocupar de regalar-me llibres amb partitures per a principiants, però sense acordió no es poden fer servir.

Així doncs, avui gràcies al sogre barbut he pogut tocar les primeres notes. Tenia ganes de comprar-me un acordió diatònic, i no descarto fer-ho en un futur, però amb aquest aniré practicant. La veritat és que a la foto sembla que l'hagi tocat tota la vida, però no!

Potser algun dia podré escriure un apunt al blog que es tituli tinc un acordió, simulant al de tinc una guitarra.