socaqui.cat ara a Pau de Sert

Darrerament tenia ganes de probar de tocar un instrument d'aquests. La Rita ja es va preocupar de regalar-me llibres amb partitures per a principiants, però sense acordió no es poden fer servir.

Així doncs, avui gràcies al sogre barbut he pogut tocar les primeres notes. Tenia ganes de comprar-me un acordió diatònic, i no descarto fer-ho en un futur, però amb aquest aniré practicant. La veritat és que a la foto sembla que l'hagi tocat tota la vida, però no!

 

Potser algun dia podré escriure un apunt al blog que es tituli tinc un acordió, simulant al de tinc una guitarra.

Doncs si, finalment ja som oncles!

 

Ahir vam anar a sopar al Celler de Can Roca per celebrar la jubilació del meu pare, en Miquel Diumé.

No hi havia anat mai i la veritat és que em va agradar moltíssim, i més perquè no pagava jo. Però cal dir-ho tot, si hagués hagut de fer-ho tampoc m'hagués fet res perquè un suparet d'aquests de tant en tant està molt bé, ni que sigui per a probar-ho. 

Ahir va ser un dia intens. Després de passar-me el matí davant de l'ordinador va ser l'hora d'anar a Girona.
Per fi vam aconseguir que en Toti baixés de les muntanyes, i vam anar amb la Rita cap a la manifestació dels dissabtes per demanar la llibertat de la Núria. Tot i saber que la situació de la Núria és incerta, és recomfortant veure que la gent no es cansa de denunciar la situació que està patint.

Després ens va tocar anar a fer cultura i comprar 4 llibres, acabant la tarda al bar la Terra. D'allà cap al Zanpanzar, la taberna basca del barri vell. Vam passar una bona estona tots 5, ja que es van afegir en Ferran i en Raül. Txacolí amunt, pinxo avall! I tot de cop: iep, que en Fermin Muguruza toca a la Mirona. I cap allà.

Vam arribar que no faltava massa per acabar però vam entrar igualment. I va valer la pena. Sobretot perquè vam poder escoltar cançons mítiques de Negu Gorriak (Gora Herria!) i de Kortatu: Mierda de ciudad, La linea del frente i Sarri Sarri.