socaqui.cat ara a Pau de Sert

Ja fa molt temps que l'estat espanyol amb tot el seu potencial va posar en funcionament un arma repressiva mai vista en cap altre estat suposadament avançat.

Aquesta arma no és altra que la de fer callar com sigui tot allò que no sigui com tu. En aquest sac hi podem posar gairebé la totalitat de partits polítics de l'estat per acció o omissió.

A Euskal Herria ho han patit directament aquesta repressió, bàsicament perquè ha estat dissenyada contra d'aquest poble. El procés va començar amb el tancament de diari Egin i Egin Irratia, acusats no només de finançar a ETA sinó d'integració a la banda. La primera pregunta que ve al cap és si la integració d'una o unes persones (en cas que fos així) a ETA implica el tancament del diari. L'acusació d'integració a banda armada del president d'escala d'una comunitat de veïns implicaria que tot el bloc anés a la presó, o que es precintés l'edifici?

L'anterior pregunta pot semblar absurda però la resposta és afirmativa si fem un paral·lelisme amb el que va pasar en el cas Egin. Malgrat l'eufòria inicial es va arribar al judici amb l'acusació de col·laboració amb banda armada.

L'estratègia de l'estat va continuar amb el tancament de la revista Ardi Belza i posteriorment amb el tancament cautelar del diari Egunkaria. Aquest cas, igual que el de l'Egin, va despertar molta solidaritat arreu i al cap de poc ja hi havia un diari substitut, el Berria i en el cas de l'Egin fou el Gara, encara actiu avui.

Però fins i tot l'estratègia de l'estat es posa en qüestió pel seu propis actors, doncs la fiscalia va acabar demanant l'arxivament del cas Egunkaria per falta de proves. Al·lucinant però cert. El que passa és que el temps va a favor d'aquesta estratègia que busca només el desgat i quan el fiscal proposa deixar el cas en no res només es merix un petit comentari en els diaris que participen de l'estratègia de l'estat, que són la majoria. Cap espanyolet recorda ja les portades i portades, les declaracions i primeres notícies als informatius... La feina ja és feta i els diaris tancats, i això és el que importa.