Es pot pensar que tinc una obsessió amb el tema, però el que té un problema és el nostre poble en general.
Es tracta del doble llenguatge, la mantida i la manipulació d'una part de la classe política. Però si bé la l'acció la produeix la classe política (o part d'aquest) la culpa final i real és de tots nosaltres, del poble en el sentit estricte del terme. No som capaços d'exigir res als que se suposa que ens haurien de portar pel bon camí.
Com a tots els pobles de la Garrotxa el Sí s'ha imposat a Santa Pau. Aquestes han estat les dades de l'escrutini final:
Després d'unes quantes setmanes de reunions, preparacions i activitats diverses a Santa Pau ho tenim gairebé tot enllestit per a la celebració del referendum.
El 13 de desembre serà la festa de la democràcia. Aquella frase retòrica, repetida fins l'aborriment, que ha caracterítzat les celebracions electorals anteriors no es corresponia amb la realitat. Ha estat en aquesta iniciativa que realment la gent s'ha interessat i ha treballat per intentar fer allò que els governans no s'atreveixen: preguntar a la població catalana si vol la independència o no.
També poden sortir friquis demanant coses estranyes, però és que la pregunta només pot ser una. Que si federació plurinacional, que si autonomia, que ... Al final es redueix a ser espanyols o ser catalans, i punt! perquè les solucions intermitges allarguen el problema, que és la relació amb espanya. Qualsevol opció intermitja portada correctament a la pràctica implicaria la pedagogia amb espanya que s'ha demostrat impossible.
Sembla que la il·legalització s'ha convertit en l'esport preferit a l'audiència nacional espanyola. Ara és el torn de D3M (en el moment d'escriure l'apunt l'enllaç encara no és il·legal), que properament passarà a formar part de la llarga llista.
He repetit mil i una vegades en aquest blog que això em sembla surrealista, i que no passa enlloc del món. Es pot dir el que es vulgui però cap de les organitzacions il·legalitzades fins ara a l'estat espanyol era una organització terrorista segons la definició estricta del terme. Eren, a pesar de molts, organitzacions polítiques que han estat il·legalitzades per compartir objectius, NO MÈTODES, amb organitzacions armades. I això no passa a cap país del món.
És evident que cada nova iniciativa serà truncada per l'apartheid espanyol. En aquest cas no és per motius de raça sinó per les idees. I també és lògic pensar que qui fa les regles del joc cada vegada trobarà un motiu per il·legalitzar, i si no el troba només es tracta de canviar les normes i ja està.
Fa uns dies em va arribar per correu electrònic la invitació per adherir-me a una campanya que reclama el bon nom de Catalunya, posat en qüestió The Economist: http://www.respostaeconomist.cat.
El PSC, com la resta de partits "catalans", fa el ridícul amb el finançament i la seva suposada pressió al PSOE. La credibilitat dels partits està sota mínims i el PSC, diguin el que diguin els seus membres, han fet pena, per pena dels catalans.
Em truca la Rita que ha sentit a la radio que s'ha mort Mikel Laboa. La veritat és que m'ha sapigut molt de greu. M'hauria agradat veure'l alguna vegada en concert, però ara ja no hi soc a temps.
Hi ha moltes cançons però a mi m'agrada especialment Txoria Txori
No seria un bon blogger (de fet no ho sóc) si no tingués cap apunt que fes referència a l'actual crisi. De totes maneres la meva aportació serà un xic diferent: ni anàlisi, ni previsions, ni exigències de responsabilitat. Només vull destacar un fet curiós:
Els socialistes volen participar en la refundació del Capitalisme.
Com ens hem de veure!
Senyores i senyors, si us plau, mirin cap a un altre costat, despistin, dissimulin,... Aquí no ha passat res.
Publicacions:

Organitzacions polítiques:
Darrerament es parla molt pel fet que les dues cambres de representants italianes han aprobat una llei que li dóna la immunitat. Hi ha molta gent escandalitzada per això, però que en canvi no han parat (o no han volgut) atenció a l'article 56 de la contitució espanyola:
Moltes vegades m'he vist obligat a reflexionar, o potser seria millor dir raonar, per què no cal votar el menys dolent. En política hi ha molts mites i un dels que menys m'agrada és el que diu: "si no votes no et quexis".
Amb aquest raonament encara tindria menys autoritat una queixa d'un votant quan el partit que ha votat fa alguna cosa amb la que no s'està d'acord.
Comentaris recents
fa 2 setmanes 6 dies
fa 3 setmanes 2 dies
fa 35 setmanes 2 dies
fa 42 setmanes 4 dies
fa 42 setmanes 4 dies
fa 1 year 17 setmanes
fa 1 year 29 setmanes
fa 1 year 40 setmanes
fa 1 year 40 setmanes
fa 1 year 40 setmanes