Països Catalans

Quin és el camí?

Quin és el camí? Aquesta és la pregunta que es fa molta gent. Sobretot després de l'exercici de responsabilitat i coherència fet per CiU al costat del PP.

Podem posar tants i tants exemples d'aquests pactes: ajuntament de Girona, el de Barcelona, diputació de Barcelona,... Per què continuar? No cal.

Això no vol dir que no hi hagi gent que vota la dreta nacionalista catalana que realment aspiri a una autonomia més important. Fins i tots militants, hi deu haver.

Per dignitat toca abstenció

Tenen eleccions espanyoles d'aquí a 4 dies. Està clar que dic TENEN perquè igual que no he votat mai en unes eleccions franceses no ho faré en unes espanyoles.

Normalment quan alguna prsona vol exercir el seu vot és perquè creu que pot ser decisiu i necessari. Es miri com es miri unes eleccions espanyoles no seran mai necessaries ni importants per Catalunya. Per alguns catalans sí, bàsicament pels que es presenten al congrés i al senat espanyols, i als seus partits.

Comencem una altra campanya inútil!

Suposo que a molta gent li passa que rep al correu electrònic missatges per mostrar l'adhesió a una causa o rebutjar alguna acció que en cas de ser un país normal no ens passaria.

Moltes vegades aquests correus tenen la procedència en persones que a l'hora d'exercir el seu vot no tenen en compte la defensa que fa el partit al que voten fa sobre aquests temes.

No sé què hi posaré, però a partir d'ara contestaré amb un correu-plantilla dient que si la gent votés pensant en aquests temes això no passaria.

S'accepten propostes...

Felicitat i moltes felicitats, gracies CUPaires!

Felicitat és el que sento, i moltes felicitats és el que desitjo a les persones que integren el projecte de la CUP de Girona. Els que formant-ne part han treballat durant molts anys (no 15 dies!) i als que s'afegiran a partir d'ara.
I dic els que s'afegiran perquè precisament el projecte de la CUP és el que diferencia aquesta formació de les altres. La participació ciutadana serà la base, la nova manera de fer política a l'ajuntament de la ciutat de Girona.

Triplement content. D'una banda es veu recompensada la feina dels amics, coneguts i saludats de la CUP de Girona. De l'altre perquè Girona, la meva ciutat d'origen, esdevé un referent per aquest moviment independentista i d'esquerres. I per últim perquè estic convençut la ciutat i les persones que hi viuen sortiran guanyant amb la CUP a l'ajuntament.

Per fi es veuen recompensats tants anys de feina, de lluita, de posar les bases, de ser el destí d'insults i males maneres per desacreditar el projecte de l'Esquerra Independentista. S'ha demostrat que no es tracta de 4 gats, d'uns radicals (en to despectiu), ni de 4 joves ni res de tot això. Joves si, però no només. De gats no 4, en aquest cas gairebé 3000. Radicals si, però en el sentit de necessitat de canvi; necessitat, convicció i fermesa en el canvi.

Durant molt de temps, massa, semblava que el respecte només se'l podien guanyar els que asseguts a la poltrona, lluïnt càrrec, sou i influència, feien i desfeien d'esquena a qui els votaven. Estic convençut que malgrat les dificultats amb les que es trobarà la CUP, el nou projecte tirarà endavant. És lògic pensar que els de les poltrones, càrrecs i influències percebin això com una mala manera de fer política, i això serà precisament la demostració que es va pel bon camí.

10J per la dignitat

Un compromís inexcusable i planificat amb molta antelació m'imepdirà d'anar demà a Barcelona, a una manifestació que promet ser històrica.

Tot i la seva presumible assistència multitudinària no ha estat excempta de polèmica com tot el procés de debat de l'estatut. Per això voldria apuntar 4 punts que crec que són importants.

Precisament perquè no és vinculant, un èxit

I malgrat el que diguin, ha estat una jornada històrica. La consulta sobre la independència de Catalunya del 25 d'abril ha estat un èxit i crec que hi ha gent que es deixa portar pel titular fàcil.

En primer lloc m'agradaria parlar de les paraules del conseller Joaquim Nadal que precisament m'han portat a escriure aquesta entrada al blog. Deia en unes declaracions a Catalunya Radio:

"Les consultes no son vinculants, i si no són vinculants no són res"

Bon viatge!

Que la mort ens fa a tots una mica millors del que hem estat en vida és un fet gairebé tant irrefutable com inexplicable,  però estic fart de sentir les "grans obres" de Juan Antonio Samaranch.

Aquí la perla del la "gran persona" que ens deixa: la valoració que va fer de la mort del general, dictador, feixista i genocida Francisco Franco.

A rascar-se les butxaques, que venen les vegueries

Els ultims mesos s'ha anat sentint parlar de les vegueries, una nova organització territorial pel prinipat de Catalunya. La veritat és que les discusions que es poden copsar dels polítics se centren en el partidisme del grups parlamentaris. Cadascun amb el seu bulldog de torn (Felip Puig, José Zaragoza, Camacho, Jordi Cañas,...) es tiren els plats pel cap. Quin aborriment.

Feu la vaga el dissabte o el diumenge, valents!

Demà dilluns 1 de febrer un munt de sales de cinema fan vaga per protestar per la futura llei del cinema de Catalunya. La llei parla de moltíssimes coses, la majoria de les quals no fan cap mena de refrencia a les qüotes que els pobres propietaris de sala no paren de fer referència.

L'article de la polèmica és el 18, que marca un 50% de copies en català. Però no badem, només d'aquelles películes que se'n distribueixin més de 15 copies. Les altres no cal.

... i Santa Pau diu: Sí

Com a tots els pobles de la Garrotxa el Sí s'ha imposat a Santa Pau. Aquestes han estat les dades de l'escrutini final:

Syndicate content