Països Catalans

10J per la dignitat

Un compromís inexcusable i planificat amb molta antelació m'imepdirà d'anar demà a Barcelona, a una manifestació que promet ser històrica.

Tot i la seva presumible assistència multitudinària no ha estat excempta de polèmica com tot el procés de debat de l'estatut. Per això voldria apuntar 4 punts que crec que són importants.

Precisament perquè no és vinculant, un èxit

I malgrat el que diguin, ha estat una jornada històrica. La consulta sobre la independència de Catalunya del 25 d'abril ha estat un èxit i crec que hi ha gent que es deixa portar pel titular fàcil.

En primer lloc m'agradaria parlar de les paraules del conseller Joaquim Nadal que precisament m'han portat a escriure aquesta entrada al blog. Deia en unes declaracions a Catalunya Radio:

"Les consultes no son vinculants, i si no són vinculants no són res"

Bon viatge!

Que la mort ens fa a tots una mica millors del que hem estat en vida és un fet gairebé tant irrefutable com inexplicable,  però estic fart de sentir les "grans obres" de Juan Antonio Samaranch.

Aquí la perla del la "gran persona" que ens deixa: la valoració que va fer de la mort del general, dictador, feixista i genocida Francisco Franco.

A rascar-se les butxaques, que venen les vegueries

Els ultims mesos s'ha anat sentint parlar de les vegueries, una nova organització territorial pel prinipat de Catalunya. La veritat és que les discusions que es poden copsar dels polítics se centren en el partidisme del grups parlamentaris. Cadascun amb el seu bulldog de torn (Felip Puig, José Zaragoza, Camacho, Jordi Cañas,...) es tiren els plats pel cap. Quin aborriment.

Feu la vaga el dissabte o el diumenge, valents!

Demà dilluns 1 de febrer un munt de sales de cinema fan vaga per protestar per la futura llei del cinema de Catalunya. La llei parla de moltíssimes coses, la majoria de les quals no fan cap mena de refrencia a les qüotes que els pobres propietaris de sala no paren de fer referència.

L'article de la polèmica és el 18, que marca un 50% de copies en català. Però no badem, només d'aquelles películes que se'n distribueixin més de 15 copies. Les altres no cal.

... i Santa Pau diu: Sí

Com a tots els pobles de la Garrotxa el Sí s'ha imposat a Santa Pau. Aquestes han estat les dades de l'escrutini final:

13D Santa Pau també decideix

Després d'unes quantes setmanes de reunions, preparacions i activitats diverses a Santa Pau ho tenim gairebé tot enllestit per a la celebració del referendum.

El 13 de desembre serà la festa de la democràcia. Aquella frase retòrica, repetida fins l'aborriment, que ha caracterítzat les celebracions electorals anteriors no es corresponia amb la realitat. Ha estat en aquesta iniciativa que realment la gent s'ha interessat i ha treballat per intentar fer allò que els governans no s'atreveixen: preguntar a la població catalana si vol la independència o no.

També poden sortir friquis demanant coses estranyes, però és que la pregunta només pot ser una. Que si federació plurinacional, que si autonomia, que ... Al final es redueix a ser espanyols o ser catalans, i punt! perquè les solucions intermitges allarguen el problema, que és la relació amb espanya. Qualsevol opció intermitja portada correctament a la pràctica implicaria la pedagogia amb espanya que s'ha demostrat impossible.

La importància dels gestos

Fa dies que dono voltes a la importància que tenen els fets simbòlics. Fa tants dies com els dies que han passat des del referèndum celebrat a Arenys de Munt.

De vegades tenim interioritzat una mena de sentiment de culpabilitat o de vergona quan es realitza un gest.

La consulta d'Arenys de Munt ha de portar conseqüències

Inicialment la consulta d'Arenys de Munt no hauria portat tanta cua si no fos per Falange que es va mobilitzar per impedir-ho. Falange són els de primera línia, però en realitat fan la feina bruta al PSOE, PP i companyia.

Així doncs, tenim una consulta promoguda per una entitat privada combatuda per tots els mitjans per la carverna espanyolista. I quan dic tots els mitjans vol dir tots. De moment només falta per materialitzar la violència, però la pressió, i l'amenaça ja s'han exercit en diverses formes.

Adéu a La Caixa

Un parell d'apunts enrera comentava la meva empipada arrant del fet que La Caixa de pensions (juntament amb d'altres que no m'afecten m'afectaven directament) havia promogut una funació en deferència al Princep espanyol. 

Ho vaig pensar en calent però ho vam parlar tranquil·lament amb la Rita i vam ecidir treure els nostres diners de La Caixa i cancel·lar-ne els comptes i targes. És un inconvenient perquè al nostre poble només hi ha La Caixa i Caixa de Girona.

Syndicate content